1. PLA D’INTERVENCIÓ AL TDAH
En primer lloc, segons la fundació ADANA, el transtorn per dèficit d’atenció amb, o sense hiperactivitat, (TDAH), és un transtorn que s’inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per a matindre l’atenció, un excès de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.
Aleshores, i com que anem a tractar amb un xiquet que presenta aquest trastorn, és important destacar els objectius específics i la metodologia d’intervenció que ha de seguir el mestre. D'una banda, i respecte als objectius específics, segons Pallarés Molina, 2013, trobem que és important: dissenyar estratègies i recursos que atenguen a les necessitats de l’alumnat amb TDAH; desenvolupar habilitats socials, aconseguint una millor integració, dins i fora del grup; i per últim, desenvolupar activitats amb menys activitat motriu, per tal de donar-li més importància a la relaxació de l’alumnat amb necessitats educatives.
D’altra banda, respecte a la metodologia d’intervenció del mestre, aquest ha de procurar tindre en compte, que l’alumne amb necessitats, interactue i coopere amb la resta de companys del grup; participe sense distendre’s de les activitats proposades; i que accepte les normes i indicacions del mestre. Tots aquests ítems deuran aparèixer, fent partícip al xiquet en totes les assemblees, fent-lo seure prop del mestre, per tal de fomentar la seua atenció. A més a més, el treballar amb el grup, és altre aspecte que desperta el seu interès i atenció per a seguir la classe, del qual s’aprofitarà el mestre per a implantar-ho en gran part de les sessions car que, a més, fomenta l’aprenentatge cooperatiu. També cal dir que, al tractar-se d’una unitat didàctica, arran el teatre d’ombres, com que és un tema molt tranquil, i amb molts moviments, afavoreix la concentració de l’alumne i no hi és alterat. A més, també és important tindre en compte si, al finalitzar les sessions, l’alumne amb necessitats ha complit una sèrie d’ítems, que el mestre prepara amb anterioritat, per tal d’observar el seu procés d’aprenentatge. Es crearà una taula d’ítems, on s’avaluarà si el xiquet presta atenció; si participa, si coordina el seu cos; si afavoreix el clima de l’aula; si col·labora; si es dista de les activitats; etc. Per últim, a l’hora d’avaluar a aquest xiquet, registrarem una sèrie d’ítems que ens ajudaran a comprendre, si el pla d’intervenció plantejat, ha obtingut els seus objectius correctament. Aquests ítems són els següents:
- Interactua i coopera amb la resta de companys.
- Afavoreix el clima de l’aula.
- Participa sense distraure’s de les activitats proposades pel mestre.
- Accepta i compleix les normes i indicacions del professor.
2. ESTRATÈGIES D'INCLUSIÓ AL TDAH
Respecte a les estratègies d'intervenció educativa que anem a emprar per al tractament d'una classe amb un alumne amb Trastorn per D'eficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), hem de dir que en general, en totes les sessions, anem a procurar seure'l el més prop possible del mestre per tal de controlar millor el seu grau d'atenció, el seu treball, actitud, conducta... A més, hem de mostrar una atenció el més individualitzada possible cap a ell, i també és important no seure'l prop de les portes o finestres, per tal d'evitar que es distraga.
A més d'això, aquest xiquet no deu estar rodejat de companys conflictius i amb mal comportament i, de tant en tant, hem de donar-li uns segons de "descans" per a relaxar-se un poc. A més, el mestre li donarà un paper important respecte de la resta de companys com per exemple, que li ajude a traure material del gimnàs, arreplegar-lo, repartir coses, eixir a la pissarra, o a exemplificar algun exercici, etc. Açò li permetrà menejar-se i canalitzar la seua energia positiva, així com destacar d'alguna manera davant la resta de companys. Des d'un punt de vista més didàctic també cal dir que com a mestres, hem de dirigir-nos a ell quan expliquem i mirar-li als ulls per tal que s'adone que volem comunicar-nos amb ell, car que es una manera de controlar la seua atenció. No hem d'oblidar-nos que com a mestres, també som responsables, de la responsabilitat dels alumnes i per tant és important que controlem aquest xiquet, emprant l'agenda com a eina de comunicació amb els pares per tal d'assegurar-se que realitza la feina, hem d'ajudar-lo a ser ordenat, organitzat en les tasques i activitats, etc. Altre punt important és realitzar activitats en que exerciten la seua memòria, l'atenció, l'organització mental, la capacitat d'anàlisi, l'esquematització d'idees, tècniques de relaxació-respiració, etc.
D’altra banda, per tal de millorar l’autoestima i el seu comportament, caldrà elaborar unes normes de la classe i col·locar-les en un lloc visible per tenir-les present durant les sessions així com fer referència a elles. També, caldrà tenir preestablert quins seran els castics o sancions i administrar-los de la forma més immediata davant una mala conducta i premiar allò adequat. A més, per a aquest xiquet resultaria útil realitzar prèviament algunes tutories curtes per a deixar-li clar què és allò que s’espera d’ell.
Davant una possible conducta agressiva cal reaccionar de forma natural, serena, racional, proporcionada i parlar de forma clara i determinant i sempre evitant perjudicar la seua autoestima deixant de banda les etiquetes negatives, comparacions etc. Finalment, premiar sempre l’esforç realitzat i no sempre el resultat final.
Per últim, des del punt de vista emocional i social resultaria interessant primerament evitar la sobreprotecció excessiva, ja que d’aquesta manera s’afavoreix la seua autonomia i la resta de companys el valoraran d’una manera positiva. Per a aquest motiu social, també caldria assignar-li activitats de responsabilitat en presència de la resta. Una altra proposta seria l’elaboració d’un diari on destaquen tant els seus comportaments adequats com inadequats, evitant avaluar sempre negativament a l’alumne; cal també premiar els comportaments socials adequats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario