MARC TEÒRIC

ÍNDEX DEL MARC TEÒRIC

1        DEFINICIÓ DE CONCEPTES

2        CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA DEL TEATRE D’OMBRES

3        EL TEATRE D’OMBRES COM A EINA EDUCATIVA

          3.1         PER QUÈ TREBALLAR EL TEATRE D’OMBRES A L’AULA?

          3.2         QUÈ ENS POT APORTAR EL TEATRE D’OMBRES?
          3.3         AVANTATGES DE TREBALLAR EL TEATRE D’OMBRES
          3.4         LA TÈCNICA EN TEATRE D’OMBRES
          3.5         POSSIBILITATS D’ACTUACIÓ

                        3.5.1      Ombres al carrer
                        3.5.2      Ombres xineses
                        3.5.3      Teatre d'ombres: construint la imatge corporal i camí a la representació
                        3.5.4      Teatre d'ombres: la representació final

          3.6         METODOLOGIES PER A TREBALLAR EL TEATRE D’OMBRES

                        3.6.1      Aprenentatge cooperatiuç

          3.7         PAPER DE L’ALUMNAT
          3.8         PAPER DEL PROFESSOR/A D’EDUCACIÓ FÍSICA

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1       DEFINICIÓ DE CONCEPTES

D’una banda, Barba Martín (2011) considera el teatre d'ombres com una activitat de dramatització, on l'argument cal comunicar-lo a través del cos mitjançant el qual es poden narrar històries i expressar emocions, ja que no hi ha paraules. A més a més, considera que dins del teatre d'ombres hi ha diverses possibilitats d'actuació, les quals permeten anar adquirint les tècniques bàsiques de forma progressiva, així com anar entenent la lògica del teatre d'ombres. En aquest mateix sentit, Barba Martín i López Pastor (2007) comproven com després de treballar amb la dramatització a través del teatre d’ombres, l’alumnat aconsegueix assimilar les tècniques bàsiques del teatre d’ombres i desenvolupar representacions de bona qualitat, i al mateix temps introduir-se al món del teatre d’ombres.

Isabel Martín i López Pastor (2007) consideren al teatre d’ombres com un recurs extraordinàriament interessant per a treballar la capacitat expressiva de l’alumnat, a més d’altres continguts propis de la psicomotricitat i el currículum oficial d’Educació Infantil i d’Educació Primària (esquema corporal, percepció i estructuració espai-temporal, expressió verbal i plàstica...). De tal manera que, és necessari utilitzar aquesta tècnica com un vehicle d’expressió i comunicació a través del llenguatge corporal, ja que, tal com afirma García Gómez (2009) (citat per Pallarés Molina, 2013), el llenguatge corporal té un important paper en el desenvolupament integral de la persona i permet als alumnes exterioritzar tots els sentiments que tenen, així com les emocions més diverses que experimenten i senten a l’aula.

Tanmateix, Casado Berrocal i Pérez Pueyo (2011, 101) consideren que el teatre d’ombres entra dins de l’expressió corporal, on el cos i el moviment adopten una de les seues expressions més artístiques i creatives, per la qual cosa la vergonya i la por al ridícul són dos grans "hàndicaps". Per aquest motiu, Heras (2010), citat per Pallarés Molina, 2013, afirma que està en mans del docent l’èxit o no de l’aprenentatge de l’alumnat, açò dependrà de la seua manera de treballar aquest contingut.

D’altra banda, segons l’autora Nebrada Domínguez (2013), es pot entendre el teatre d’ombres com un recurs màgic per a contar històries, inventar-les o adaptar-les. Posar-ho en pràctica comporta un exercici de lectura, de selecció, reelaborar textos, de dicció, de seqüència i ordre, a més d’un detallat treball amb les mans.

Respecte al coneixement del cos per part de l’alumne, ens referim d’acord amb Tasset (1980), citat per Pallarés Molina, 2013, a què el xiquet/a prenga consciència de l'existència de les diferents parts del cos i de les relacions que aquestes tinguen, siga de manera estàtica o en moviment, amb el món extern. Així matex, Rivero i Schinca (1992, 13) consideren a l’expressió corporal, com la matèria educativa que aprofundeix en el coneixement del cos i l’utilitza com un significatiu vehicle d’expressió i comunicació a través del llenguatge corporal. I una manera ideal d’aconseguir açò és per mitjà d’un dels seus continguts: el teatre d’ombres. Com bé cita Patricia Stokoe (1967, 82), activitats com la imitació, dramatització, dances, mim... són algunes de les proposades per a treballar l’expressió corporal en l’etapa d’Educació Primària.

2       CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA DEL TEATRE D’OMBRES

Considerem que és important informar-nos prèviament dels antecedents històrics del teatre d’ombres, per conéixer millor aquesta tècnica abans de realitzar la part pràctica, i per poder veure l'evolució que ha tingut aquest contingut al llarg del temps. Llavors, a continuació explicarem la contextualització història del teatre d’ombres.

D’antuvi, i respecte al món oriental, el teatre d’ombres presenta els seus origens principalment a la zona de la Xina, en temps de la dinastia Tang, i va ser arran aquell moment quan va començar a expandir-se per diverses regions de la Xina i alguns països asiàtics com ara Tailàndia, l´Índia o Malàisia. A més a més, segons afirma Castillo Martínez (2006), altre clar origen del teatre d’ombres, és que com que a les dones no els estava permés representar obres de teatre, les plasmaven per mitjà del teatre d’ombres per tal que el públic no poguera reconéixer qui ho estava representant vertaderament.

          Principalment a les zones d’Indonèsia i la Índia, trobem que va aparéixer una figura, anomenada Dalang, encarregada de dirigir les representacions teatrals. Aquest personatge era un artista, sacerdot, per la qual cosa, les obres que es representaven, tenien un cert caràcter religiós.

          A més a més, de tots els teatres d’ombres asiàtics, el xinés és l’únic que incorpora decorats, mobiliari, plantes, palaus i animals, siguen reials o fantàstics, i segons Angoloti (1990), en les històries d’aquest teatre, aparèixen elements que perteneixen al món de les ombres, com ara la relació mística amb els morts, l’aparença amagada darrere d’una pantalla o la mida acurada del gest. També es pot observar que cada territori li dóna una personalitat diferent dels diversos elements que composen el teatre d’ombres com són les figures, la manipulació d’aquestes, la il·luminació, la representació, etc.

          D’altra banda, respecte al món occidental, les ombres s’empren des d’un punt de mira més científic, car que en diverses ocasions les utilitzen per a calcular l’altura de les piràmides o la trajectòria del Sol. No obstant això, més endavant, al segle XVIII, les ombres comencen a cobrar vida, i apareix el teatre d’ombres com a tal, on la seua funció era divertir els xiquets i les classes desocupades.

         A les primeres zones europees, el teatre d’ombres va arribar gràcies a l’evangelització dels jesuïtes, i cap al 1772 va arribar a França de la mà de Dominique Séraphin on, es van crear grans èxits i es va establir aquest tipus de teatre, fins i tot, en el Palau Reial de Versalles. Séraphin, per a les seues representacions, emprava siluetes amb articulacions, titelles de fil o qualsevol figura o forma que li aportara inspiració i possibilitats expressives. La seua obra més famosa va ser “Le Pont Cassé” (El Pont Trencat). A més a més, cap a l’any 1887 va aparéixer a França el teatre francés d’ombres, Le Chat Noir (El Gat Negre), un lloc on la tècnica i l’art de les ombres van cobrar molta importància. S’il·lustraven cançons i poemes dels autors més actuals del moment, i tal com afirma Castillo Martínez (2006), les actuacions d’aquest teatre ja no buscaven només l’entreteniment i diversió dels xiquets, sinó també atraure el públic adult i altament sofisticat.

          Respecte al teatre d’ombres, al nostre país, va arribar a Espanya cap al 1800, a causa de la influència de països com ara França, Anglaterra o Alemanya, i va arribar a conformar una activitat, tant d’art i espectacle, com d’afició a la vida privada. A més, es va orientar cap a un públic molt ampli; els espectadors i aficionats podien ser des de ciutadans de classe treballadora, fins persones responsables d’alts càrrecs, com ara la monarquia. També cal esmentar que el teatre d’ombres va inspirar les obres de diversos artistes importants, com és el cas de Goya.

          D’altra banda, també cal afegir que encara que des d’un principi el teatre d’ombres es considera com una diversió infantil, amb l’aparició del cine i la cultura de la imatge, el món occidental accepta les ombres i la màgia de la llum com alguna cosa pròpia de la seua cultura i per a totes les edats. Per últim, amb aquesta evolució històrica, descobrim que el teatre d’ombres es tracta d’una disciplina que s’ha emprat amb finalitats místiques, religioses, entreteniment i afició, per què no utilitzar-la com un recurs didàctic?

3       EL TEATRE D’OMBRES COM A EINA EDUCATIVA

3.1      PER QUÈ TREBALLAR EL TEATRE D’OMBRES A L’AULA?

Tal com s'ha pogut veure en l'anàlisi històric, encara que en els seus inicis les representacions del teatre d'ombres comptaven amb un marcat caràcter religiós, amb el pas del temps es van transformar, i tenien com a objectiu el divertiment per al seu públic, siga infantil o adult. Aprofitant aquest caràcter lúdic i de divertiment pretenem que els xiquets i xiquetes gaudisquen d'aquest contingut, ja que treballar el moviment, el coneixement del cos o l'expressió; i amb el canvi de postures, situacions o desplaçaments, permet a l’alumnat que aquests visquen un procés d'aprenentatge del seu propi cos, del cos dels altres i de la combinació d'altres conceptes expressats al currículum (Decret 111/2007, de 20 de juliol) com són: la relació espacial, la relació temporal i espai-temporal, així com la pulsació, el ritme, entre altres.

A més a més, com afirma García Gómez (2009), citat per Pallarés Molina, 2013, un gran al·licient de la pràctica del teatre d'ombres és que el llenguatge utilitzat en ella, no són necessàries les paraules, de manera que l’alumne/a ha de donar la intenció comunicativa a les formes, al seu moviment, al gest, a la música que realitze a l'hora de representar, per aconseguir transmetre un estat d'ànim o una situació comunicativa. De tal manera que, ací és on té cabuda l'Educació Física i, fins i tot, altres àrees, en les quals es treballa una comunicació que va més enllà de les paraules, on el cos pren el protagonisme i és capaç de narrar històries, expressar emocions, convertir-se en personatges i en objectes.

Així mateix, aquest autor considera que en conéixer i experimentar el teatre d'ombres a l'aula, l'alumnat arriba a treballar diverses vessants pedagògiques com són:

• En l'àmbit d'expressió plàstica, on l'alumnat en jugar a les ombres va interioritzant i fent seus els conceptes com espai tridimensional, volum, el pla, les distàncies, etc. 
• En l'àmbit del llenguatge oral i escrit, mitjançant la representació amb les ombres el xiquet/a investiga el seu llenguatge corporal i el del company del costat.
• En l'àmbit de la creativitat, en referència a la imaginació necessària per a la creació d'un personatge, o la representació d'una emoció i/o sentiment.

3.2      QUÈ ENS POT APORTAR EL TEATRE D’OMBRES?

Com hem dit abans, Casado Berrocal i Pérez Pueyo (2011, 101) consideren que no hem d'oblidar que el teatre d’ombres al pertanyer a un bloc de continguts on el cos i el moviment adopten una de les seues expressions més artístiques i creatives, la vergonya i la por al ridícul són dos grans handicaps. Segons l’experiència com a mestre de José Juan Barba Martín, davant la possibilitat que algun dels participants tinga problemes a l'hora d'expressar o de realitzar l'activitat, un dels avantatges que aporta treballar el teatre d’ombres és l’existència d’una barrera visual (com una tela blanca) entre la persona que actua (actor) i la que observa (públic).

Aquesta barrera visual permet evitar les mirades directes de la resta dels companys, la qual cosa fa que desaparegue la vergonya i la por al ridícul i, per consegüent, facilita el començament del treball d’expressió corporal i permet l’expansió de la personalitat de l’alumne o de l’alumna. Una altra aportació que ofereix la tela blanca és que permet als alumnes que estan interpretant que vegen reflexades en ella les seues sombres, de tal manera que l'actuació no només es limita a les seues percepcions corporals i a les correccions dels altres, sinó que, a més a més, tenen informació visual sobre el que estan fent i poden rectificar si és necessari la postura, la figura o el moviment que estiguen representant.

Canales i López Villar (2007), citat per Pallarés Molina, 2013, consideren que un dels aspectes a destacar en l'aplicació del teatre d'ombres en el context escolar és la desinhibició que produeix aquest en l'alumnat, ja que aquest recurs dramàtic mitiga l'exposició visual del que actua davant els espectadors, proporcionant d'aquesta manera seguretat i benestar.

Isabel Martín i López Pastor (2007) consideren al teatre d'ombres un recurs molt eficaç a l'hora d'integrar en el grup a cert sector de l'alumnat que habitualment sol romandre aïllat i/o exclòs, ja que amb la seua proposta comproven que amb aquest tipus de treball permeten que aquests alumnes se senten còmodes, que vagen superant els processos d'aïllament, exclusió i inhibició, i que donen eixida a la seua capacitat creativa i la seua capacitat de relació i cooperació.

A més a més, en comptar amb una forma de treballar-lo poc usual, el teatre d'ombres permet a tots els alumnes partir d'un nivell similar en la realització de les primeres sessions. Açò afavorirà als alumnes vergonyosos i als qui no es troben integrats en el grup de classe, ja que no es sentiran marginats ni infravalorats per la seua major o menor habilitat en la realització de les sessions del teatre d'ombres.

A més del que s'ha dit anteriorment, per a Heras (2010), citat per Pallarés Molina, 2013, és important comptar amb un clima adequat a classe, ja que considera que el clima de classe i el nivell de cohesió grupal esdevenen les claus de l'èxit; generar en tots els alumnes un grau de confiança total en els seus companys, un ambient de seguretat i de lliure expressió, permet que tot el seu treball siga més productiu i que es traga el màxim profit als aprenentatges adquirits.

Finalment, Iglesias i López Pastor (2003) consideren que el teatre d'ombres és una gran eina per treballar, entre molts altres aspectes, la multiculturalitat. Els autors defensen que a causa dels fluxos d'emigració en el món actual, el teatre d'ombres pot ajudar a un millor coneixement mutu entre les cultures, a la tolerància, al respecte i a la convivència entre cultures.

Per tant, després d’informar-nos i conéixer distintes opinions de diversos autors, a parer nostre, l'execució del teatre d’ombres a l'aula pot ajudar a la integració en el grup a aquells alumnes que se senten normalment exclosos o aïllats durant la jornada escolar, ja que aquest tipus de treball genera entre tots un clima de confiança total, creant un ambient de seguretat sense por al ridícul o fracàs, permetent que el treball siga eficaç i es traga profit del què s'ha fet, així com fent que aquests xiquets/es puguen sentir-se més còmodes, permetent superar la situació d'exclusió i la inhibició.

3.3      AVANTATGES DE TREBALLAR EL TEATRE D’OMBRES

El treball amb ombres resulta adequat respecte als objectius de l’àrea d’Educació Física, ja que és una forma escènica, des del nostre punt de vista, poc usual però realment motivadora. Així mateix, les possibilitats tècniques de què disposem actualment faciliten el treball amb ombres, des dels muntatges més simples i tradicionals, als més sofisticats i basats en la tecnologia; igualment, hi ha diverses possibilitats d’elaboració de les ombres, des de les pròpies mans fins a objectes opacs o translúcids i acolorits. Per tant, un gran avantatge de treballar el teatre d'ombres és que per dur-lo a terme, no és necessària la utilització d'un gran nombre de materials, sinó que aquests són mínims i estan a l'abast de tothom, el que facilita a l'hora de realitzar alguna activitat en qualsevol moment.

Els dos materials principals en el teatre d'ombres són el focus de llum, el qual pot variar la potència i l'estil, i la pantalla que és on s'ha de reflectir l'ombra. Aquesta sol ser una tela blanca penjada d'un sostre, que, com hem dit abans, permet veure els actors les formes que estan realitzant, permetent així l'alumne a poder rectificar si cal la seua figura o moviment que estiga realitzant, únicament poden veure la seva figura, no poden veure el que hi ha darrere de la tela, és a dir, al públic.

Iglesias i López Pastor (2003) consideren que el que pot ajudar també a millorar l'actuació de l'alumnat és l'ús en les seues representacions d'altres tipus de materials com poden ser teles, barrets, cons, o pilotes, entre molts altres. Això permet que les seues actuacions siguen més enriquidores, no només per als qui realitzen les representacions, sinó també per a tota la classe.

Així mateix, el teatre d’ombres admet una enorme diversitat de possibilitats i activitats que es poden realitzar a l'hora de treballar a l’aula, així com de distints nivells de dificultat, pel qual pot adaptar-se a qualsevol etapa i context educatiu.

3.4      LA TÈCNICA EN TEATRE D’OMBRES

La tècnica bàsica per treballar teatre d'ombres a l'escola és molt bàsica, tant que l'alumnat d'Educació Primària perfectament pot realitzar representacions senzilles.

Pel que fa als treballs realitzats per Barba Martín (2002), Isabel Martín i López Pastor (2007), consideren que hi ha quatre tècniques bàsiques per a la realització del teatre d'ombres, que són:

• Jugar amb la mida de l'ombra en funció de la distància respecte al focus i la tela, és a dir, com més a prop s'està del focus més gran és l'ombra i com més a prop de la tela blanca s'està, més s'aprecia el detall del relleu.
• Jugar amb el gruix de l'ombra segons la col·locació frontal o de perfil.
• Mirar sempre al teló mentre es representa, per veure l'efecte i poder ajustar, és  a dir, sempre cal mirar a l'ombra projectada, per comprovar que veuen els altres.
• No superposar les ombres de diferents persones, llevat que es busque específicament aquest efecte.

Tant Barba Martín (2002), com Isabel Martín i López Pastor (2007) consideren que en les primeres sessions del teatre d'ombres és convenient realitzar una sèrie de postures senzilles i jocs per treballar les principals tècniques del teatre d'ombres, com la mida pel que fa a la proximitat o llunyania del focus, la superposició de figures, etc.

L'objectiu de treballar tot açò, és perquè els alumnes vagen interioritzant els conceptes i tècniques bàsiques del teatre d'ombres, perquè en les properes sessions, les representacions i figures que realitzen siguen més complicades i avançar en el coneixement del teatre d'ombres. Un altre dels motius de què l'alumnat interioritze i controle aquestes tècniques, és perquè tinga clar des d'un primer moment, el domini de l'espai escènic, i del control de la seua pròpia ombra pel que fa a la llum, ja que si es deixa que siga l'alumnat per si sol qui descobrisca aquestes tècniques, el procés resultaria molt llarg.

3.5      POSSIBILITATS D’ACTUACIÓ

Barba Martín (2002) divideix el treball en tres fases que permeten anar adquirint la tècnica bàsica de manera progressiva i anar entenent la lògica del treball d'ombres. Aquesta progressió és la següent:

          3.5.1        Ombres al carrer

La primera experiència relacionada amb el teatre d’ombres que tenen els alumnes són els jocs al carrer. Aprofitant el Sol com a focus i el sòl com a pantalla aprofita per fer jocs d'ombres. Per exemple: fer l'ombra més gran, la més petita possible, quedar-se sense ombra, trepitjar l'ombra a un company, robar l'ombra a un company, fer desaparèixer el cap, fer entre dos companys una ombra, etc.

Aquest tipus de treball ens serveix per fer una primera aproximació a les ombres com una cosa quotidiana que pot ser un recurs per a aprendre. Aquests jocs lúdics permeten que l'alumnat s'acostume a mirar sempre l'ombra, norma bàsica per poder avançar i progressar en el projecte del teatre d'ombres.

          3.5.2        Ombres xineses

En aquesta activitat s'introdueix el projector i la pantalla. La realització d'ombres xineses amb les mans, a part de permetre el treball de la motricitat dels dits, ens permet seguir acostant-nos al teatre d'ombres d'una forma molt intuïtiva, ja que comencen a estar en joc les distàncies, les posicions, l'observació de la pantalla, etc.

          3.5.3        Teatre d'ombres: construint la imatge corporal i camí a la representació

Mitjançant el teatre d'ombres treballar la imatge corporal, i utilitzar la tela com una forma de percebre la seua pròpia imatge, distorsionar, modificar, etc. Una altra opció del teatre d'ombres està encaminada a la representació, si bé prèviament realitzem activitats que permeten als alumnes anar adquirint tècnica i els preparen per a fer un muntatge final. Entre aquestes activitats destaquen: fer-se gran i menut, imitar ombres d'objectes, dibuixar quina creuen que és la seva silueta i comprovar-ho amb l'ombra corporal, comparar siluetes entre diversos alumnes...

          3.5.4        Teatre d'ombres: la representació final

Un dels aspectes importants del treball d'ombres és que té un component visual que permet mostrar-ho als altres. Per realitzar això hi ha dues opcions, la representació similar a com es realitza una obra de teatre tradicional (Isabel Martín i López Pastor, 2007), en què la diferència és que entre el públic i els actors hi ha una tela, i s'utilitzen tècniques de teatre d'ombres.

L'altra opció és fer representacions específiques de teatre d'ombres com les realitzades pel grup Pilobolus, del qual Pérez Pueyo (2010), citat per Barba Martín, 2002, ha realitzat una proposta educativa per treballar a l'aula. Aquesta consisteix a crear figures mitjançant la composició de cossos. Així, en la proposta de Pérez Pueyo es pot veure com tres persones convenientment col·locades poden formar una bicicleta, o un grup de sis un autobús. En aquest cas la representació consistiria en encadenar diferents composicions en una mateixa representació.

Fins al moment s'ha fet èmfasi en la possibilitat del treball d'expressió corporal, però per concloure aquest punt m'agradaria fer referència a l'ús de la paraula. En el cas del treball d'ombres el diàleg és necessari per a organitzar-se, per elaborar un pla d'acció, per analitzar el que ha passat, per buscar solucions, etc. Al cap i a la fi, tot açò ho podem incloure en allò que coneguem com aprenentatge cooperatiu, el qual, estarà present en la preparació de les activitats i jocs de la nostra unitat didàctica i ho comentarem al següent apartat Metodologies per a treballar el teatre d’ombres.

3.6      METODOLOGIES PER A TREBALLAR EL TEATRE D’OMBRES

Partim de la idea que cada persona és diferent, i això ens proporciona una base per tal de treballar la diversitat a l’aula de manera oberta i positiva. La diversitat de l’alumnat es tradueix en una diferència d’interessos i d’expectatives, d’eleccions, d’autonomia personal, d’afectivitat, de capacitats, de característiques i de ritmes d’aprenentatge. La idea que cal respectar i valorar positivament la diferència és bàsica en un projecte que pretén justament treballar la creativitat i l’expressió corporal en un context divers i intercultural.

Així doncs, es pretén aconseguir el nivell més alt de creixement personal en cadascun dels alumnes, amb una especial atenció als menys capacitats, als més discriminats i als necessitats d’atenció educativa especial. El currículum de la LOE contempla com a principi la flexibilitat, justament per tal d’assegurar l’atenció a la diversitat.

Nosaltres utilitzarem una metodologia participativa, activa, motivadora, globalitzadora, significativa, socialitzadora i cooperativa. D’una banda, des del nostre punt de vista, pensem que aquesta metodologia es fonamenta en el respecte a les característiques de l’alumnat, tant pel que fa a les fases del desenvolupament com quant a les peculiaritats concretes de la classe i de les necessitats educatives especials que comentàvem abans. D’altra banda, a parer nostre, és molt important fer de la mateixa experiència el punt de partida dels aprenentatges perquè siguen realment significatius per als aprenents.

A més a més, és convenient realitzar diferents jocs i dinàmiques d’expressió corporal i emocional, de relaxació i potenciació dels sentits amb músiques adequades i estratègiques per endinsar als alumnes en el món del teatre i, especialment, en el teatre d’ombres. El joc, la interrelació, l’intercanvi d’idees, el factor sorpresa, les sensacions pròpies, la posada en comú i la pràctica, seran el fil conductor de la nostra unitat didàctica. Es realitzarà tot a partir de la pràctica tant individualment com en grup, estant present l’aprenentatge cooperatiu; els exercicis serviran per a desinhibir, per desbloquejar, per expressar i per interpretar, així com per a introduir-los en la tècnica actora, encara que no es tracta de formar actors ni actrius sinó d’utilitzar les possibilitats del llenguatge corporal per educar persones.

          3.6.1        Aprenentatge cooperatiu

Tal com hem avançat en  aquest apartat, és molt important l’aspecte cooperatiu del treball. Una de les principals característiques pel qual treballem  el teatre d’ombres per mitjà de l’aprenentatge cooperatiu és que ajuda a millorar l’aprenentatge individual junt amb l’aprenentatge en grup.

Amb aquest tipus d’aprenentatge dividirem la classe amb grups xicotets i  heterogenis de sexe, ètnia i nivell d’habilitat. Els grups estan formats de forma aleatòria, evitant que es puguen ajuntar per amistats pròximes o discriminant a companys amb alguna necessita educativa especial, d´aquesta manera fomentem les relacions socials amb la resta de companys.

Ara bé, com diuen Johnson, Johnson i Holubec, 1999, citat per Velázquez Collado, 2015, el fet de dividir la classe en grups, és solament una xicoteta part del que vol dir cooperativisme. El treball cooperatiu està format per una sèrie de components com:

• Interdependència positiva
• Interacció promotora
• La responsabilitat individual i personal
• Habilitat interpersonal i de grup
• Autoavaluació

Els grups de treball han de tindre clar que tots els membres segueixen el mateix objectiu, en el nostre cas és representar un teatre d’ombres després d’un recorregut on han de conéixer tot el que l’envolta.

En primer lloc, és necessari que cada membre conega, accepte, confie i done suport a la resta de companys, es a dir que tots els membres tinguen el sentiment de formar part del grup i que no hi haja discriminació cap a cap membre.

Tots els membres han de tindre el compromís de formar part del grup i  han de participar per a arribar a l’objectiu. És a dir, cadascú ha de tindre la responsabilitat de saber que el seu treball individual com a membre del grup, beneficiarà a tot el grup, la qual cosa significa que treballant cooperativament evitem la competitivitat entre els alumnes.

Finalment el grup ha d’autoavaluar-se, pel que cada grup ha de ser capaç de reflexionar sobre el seu treball. Saber determinar  quines són les coses útils i les que no, determinar si ha de mantenir o modificar conductes de treball.

3.7      PAPER DE L’ALUMNAT

Tal com indica Angoloti, (1990, 96), el teatre d’ombres a l’aula presenta una sèrie de peculiaritats educatives que el converteixen en un element didàctic de primer ordre, sobretot el fet que possibilita l’acostament al teatre des de ben menuts, i que permet treballar des del principi i de manera simultània en l’alumnat tres perspectives:

• La perspectiva del constructor, que concep la història i prepara els instruments per a representar-la: llums, siluetes, decorats, pantalla...
• La perspectiva de l’actor, que representa l’acció amb l’ajuda dels instruments.
• La perspectiva de l’espectador, que rep el missatge. L’espectador aporta la fantasia pròpia, valora i critica allò que se li ofereix en l’escenari i entra en el pacte bàsic teatral que fonamenta la recepció d’aquest gènere.

3.8      PAPER DEL PROFESSOR/A D’EDUCACIÓ FÍSICA

En primer lloc, encara que en alguns moments el docent farà ús dels estils d’ensenyaments basats en la instrucció directa (maneig de tasques, l’assignació de tasques, l’ensenyament recíproc, l’autoavaluació i la inclusió), és centrarà més en els estils d’ensenyament basats en el descobriment (el descobriment guiat i la resolució  de problemes) (Molina Alventosa, 1999), on el professor ha de plantejar iniciatives, donar suport als alumnes mitjançant el coneixement de noves tècniques, plantejar problemes i ajudar a l'elecció de les respostes, tal com afirma Angoloti (1990). En definitiva, ha de guiar a l’alumnat per tal de què aquest progresse, sense suplantar ni oferir respostes anticipades.

López Villar i Canales (2007), citat per Pallarés Molina, 2013), promouen una estratègia participativa, on l'alumnat pren decisions. A més, això permet fomentar en els alumnes una autonomia progressiva.

En segon lloc, el fet de comptar amb un clima adequat a l’hora de començar amb la pràctica del teatre d'ombres, serà un gran pas, ja que Heras (2010, 37), citat per Pallarés Molina, 2013, considera que el clima de la classe i el nivell de cohesió grupal es converteixen en les claus de l'èxit. Creu que generar en tots els alumnes un grau de confiança total en els seus companys, un ambient de seguretat i de lliure expressió, sense por al fracàs o al ridícul, permet que tota la feina siga més productiva i que es traga el màxim profit als aprenentatges adquirits, especialment els relatius a l'expressió corporal. El mestre en el procés d'ensenyament d'aquest tipus de teatre, té gran importància, no solament pel fet d'ensenyar l'expressió corporal a través del teatre d'ombres, sinó perquè com és ben sabut, el mestre ha de donar una resposta adequada a les diferents necessitats i capacitats de tot el seu alumnat, proporcionant-los una formació comuna a tots ells, afavorint la igualtat d'oportunitats prenent com a referent inicial les característiques intrínseques de cada alumnat.

Per tant, el docent ha d'estar preparat i informat per a treballar de forma eficaç i amb cautela, no només en l'àmbit del teatre d'ombres, sinó en tots els aspectes de l'educació. De tal manera que, el mestre aconseguisca el nivell més alt possible de cadascun dels seus alumnes, posant especial atenció a la reafirmació dels menys capacitats o els que tinguen algun tipus de deficiència.

El projecte del teatre d’ombres sol ser ben rebut per l'alumnat, ja que la realització d’aquest sol motivar-los i ajudar-los, com hem comentat abans, amb els problemes de desinhibició per part d'alguns alumnes. Per això “està en les mans del docent generar una motivació inicial i una necessitat d'aprenentatge en l'alumnat que garantisca que totes les propostes que es desenvoluparan a l'aula siguen realment significatives i funcionals” (Heras, 2010, 37; citat per Pallarés Molina, 2013).  

Per concloure, direm que si aconseguim la creació d'aquesta creativitat, motivació i il·lusió en ells farà que, totes les propostes que elaborarem a la nostra Unitat Didàctica: Teatre d’Ombres i que després realitzarem a l’aula, siguen significatives i es convertisquen en experiències inoblidables per a tots els alumnes, ajudant al seu desenvolupament integral convertint-los en els protagonistes.